Els terratrèmols són causats per un deslliscament sobtat en falles on blocs de l'escorça terrestre es desplacen l'un respecte l'altre. L'hipocentre (o focus) és el punt sota la superfície on comença la ruptura; l'epicentre és el punt directament a dalt a la superfície. L'estrès pot acumular-se als límits de les plaques durant centenars d'anys abans de alliberar-se en un sol esdeveniment (USGS Earthquake Hazards Program).

La magnitud mesura la mida del terratrèmol i l'energia sísmica alliberada a l'hipocentre. L'escala de Richter (1935) és logarítmica: cada augment d'un nombre sencer significa aproximadament deu vegades més amplitud d'ona i aproximadament 31 vegades més energia alliberada. Els terratrèmols es registren amb sismògrafs; agències com la USGS fan servir l'escala de magnitud de moment per a esdeveniments grans. La intensitat descriu els efectes observats del sacseig (en persones, edificis i el terra) i varia amb la distància a l'epicentre (USGS; BSSA).

Les prescosses són terratrèmols més petits que a vegades precedeixen el xoc principal; les rèpliques segueixen l'esdeveniment principal i poden durar setmanes, mesos o anys segons la mida del xoc principal. Les dades anteriors provenen del European-Mediterranean Seismological Centre (EMSC).